MOROS, DE DELLYS A SA RÀPITA
instal·lació
Els moros [els forasters]
Han arribat amb amb la fredor de la mar gran [la calentor del vellut],
de la lluna africana i de la pròpia mare [del sol andalús i de la pròpia dona].
Són homes del sud i venen tristos, feixucs,
aferrats com una ungla a la maleta de fusta
i a la poca roba. Duen la pudor profunda
de la pastera de Dellys [del vaixell d’Alacant], dels bus [del tren] d’anar
en tercera damunt ferro. Bruts de saladina [pols seca].
La petita casa emblanquinada fins als claus
queda lluny, obscura.
L’eixuta dona vestida de negre i de silenci
camina aspra, sense pit ni cintura. Els fills, d’ulls grossos,
negres, magres, vanse sense anumerar damunts els macs
del carrer ombrívol. Callen.
L’home, breu, esquemàtic com un número, queda darrera,
damunt la seva ombra prima. Els cabells rulls, lluents.
Fermat a la mudada negra d’anar de festa amb la mirada obscura
i tràgica, socarrada per la suor agra
que del rostre ressec i arrugat, petit, li regalima.
Han arribat aquí en comptes de viure-hi. En comptes
de guanyar-se el pa amb la sacietat de la suor
i el treball de la necessitat. Van i vénen,
on tan sols són individus, moros [forasters]. En alguns llocs
marroquins, argelins [peninsulars], sense res més i en vernacle de poble.
Llavors, és dlar, tot resulta menys confortable,
i en pronunciar innocència damunt el mànec verd de la fam,
tothom se sent ofès i ferit.
Nomen Mohamed, Abdel, Wassim [Pedro, José, Francisco].
Vénen d’Argèlia [d’Espanya].
*text original: Damià Huguet, ‘Els forasters’, del poemari ‘Home de primera mà’, Col·lecció Turmeda, Ed. J Mascaró Pasarius, 1972.
*Adaptació: Pep Olivares, 2024
*Locució: Mohamed Amine Sabba
Aquesta instal·lació és una una reflexió sobre l’exòde migratori des del sud cap a les terres del nord. des de fa uns anys s’ha establert el que s’anomena ruta argelina a la mediterrània: trajecte que realtizen sense cap tipus de seguretat i en condicions inhumanes centenars de persones entre argèlia (des de ports com el de dellys) fins a les balears o al sudest de la península ibèrica. la vorera de mar del municipi de campos i dels municipis veinats, no n’és aliena a aquesta ruta.
l’extrema necessitat d’una vida digne que als seus llocs d’orígen obliguen a aquestes persones a arriscar la seva vida, a posar-la en mans de màfies de traficants de persones, per tal de poder arribar a una terra com mallorca, on poder tenir un futur. moltes d’aquestes persones, ho fan essent menors d’edat, convertint-se més encara en vides vulnerables.
amb tot això, estam acostumats a veure arribar aquestes embarcacions precàries (les pasteres), de les que sovint se’n fan ressò els mitjans de comunicació i de les que tothom en fa la seva valoració, normalment sense saber el perquè real d’aquest drama migratori.
el que no és tan freqüent és la consciència que té la societat de la quantitat de persones que no aconsegueixen completar la ruta i perden la seva vida a la mar. segons dades de l’informe ‘monitoreo derecho a la vida 2023’ de l’ong caminando fronteras (www.caminandofronteras.org), durant el 2023 és té constància de 434 víctimes a la ruta argelina, de 22 barques que van desaparèix dins la mar. i cal tenir present que aquestes dades no són completes, sols són de les que es té la certesa de la seva pèrdua. mai sabrem quantes són en realitat les persones que deixen la vida a la mar, a la nostra mar.
amb aquesta instal·lació pretenc de provocar, malgrat sigui per un segon, la inquietud, la reflexió, la preocupació, vers aquest vertader desastre que passa dia si, dia també, entre ca nostra i llocs com dellys a argèlia.
