Search for:

  • agosto 1, 2023

    DOLORS SANCHEZ

    ESTOIQUES, EMÍLIES

    instal·lació

    Les “estoiques, emílies” són una lliçó de vida que des de fa temps tenc necessitat de fotografiar: tan valentes, tan amables. És com si tinguessin un discurs a dir-me, un coaching natural i sincer: sigues forta, sigues afable amb tu.

    Record la primera vegada que vaig voler deixar-ne constància en una imatge: un dia ennuvolat, asseguda a uns escalons grisos amb cruis, sentia que la meva persona formava part d’aquesta descripció i, de sobte la vaig veure: no li manca res era un ram perfecte, una única flor groga amb fulles ben verdes que la revoltaven. Tot d’una li vaig agrair el missatge que m’estava enviant.

    Adesiara trop alguna “estoica, emília” i me va molt bé, perquè em recorda, per si de cas estic tornant a la derrota, la seva ensenyança, em diu: eh, mira’m, sí, estic a una façana que fa anys que ningú no l’atén, a un espai que està oblidat, però jo faig goig i és el que val. No fa gaire les roselles que he trobat m’han seduït i parlat: eh, mira’m, sí estic just a l’encletxa de l’acera i un cotxe m’hi ha aparcat a un pam però jo faig goig i és el que val.

    O les que m’esperaven resoltes a una escala: eh, mira’m, sí, estic a una vorera i tal vegada ni m’agrairàs que et faci la pujada més dolça però jo faig goig i és el que val.

    Sense elles, els escenaris que voluntàriament trien per néixer serien inhòspits i grisos. Són elles les que donen valor als espais i els converteixen en espectacles que convé que vegem.

    Tenc un mòbil senzill i pràctic, no és de cap marca coneguda, però a mi ja em basta per tenir-les guardades. Les retrat de manera clandestina. M’és un poc igual però supòs que ho faig així per evitar escoltar comentaris com són ara: una bona humitat que deu donar això! o -què fas? i quan els dic: -no les veus? -Això? n’hi ha moltes per foravila!

    Retre-les homenatge en una nit on la gent es passeja cercant nodrir els sentits ha estat, com se sol dir, de justícia divina.

    Si avui les podeu reparar un moment, tal vegada les sentireu: eh, mira’m i escolta’m… tenc un missatge per tu.

    Gràcies: estoiques, emílies

    Dolors Sánchez Giménez

  • agosto 1, 2023

    Sara Mingolla + Ana Lladó

    CONCERT

    música

    Instagram @smingolla + @_anallado

  • agosto 1, 2023

    LOS MARIDOS

    TRACES

    fotografia

    “TRACES” es una serie fotográfica que aborda visualmente las huellas de nuestro tránsito por diferentes lugares. Es un proyecto que reflexiona sobre lo efímero de nuestra presencia y la breve duración de nuestra participación en la transformación de un contexto específico, así como sobre los rastros que dejamos en nuestra interacción con él.

    La idea principal surge como resultado de un ejercicio de catarsis después de experimentar las consecuencias que trajo consigo la pandemia del COVID en nuestras vidas. Este fenómeno provocó cambios irreversibles y transformó por completo nuestra interacción con la realidad. Surgieron nuevos objetos en nuestra vida cotidiana, como la mascarilla, y cambió nuestra perspectiva sobre la relación entre los sujetos y los objetos. Compartir un vaso, tocar un artículo en una tienda o manipular dinero dejaron de ser situaciones completamente normales para convertirse en actos temerosos y de posible contagio. La palabra «compartir» perdió su significado semántico, o mejor dicho, se pospuso
    indefinidamente.

    Con esta serie, nos proponemos presentar una declaración de intenciones como artistas visuales. Deseamos exhibir un proyecto que cuestione las situaciones de nuestro entorno cotidiano y defina nuestro estilo como creadores.

    Los Maridos Estudio

    Somos una pareja creativa (Denisse García & Luis Rdguez) de una Fotógrafa y un Productor que luego de varios años de amistad y experiencia en la industria, hemos decidido unirnos como equipo de trabajo para desarrollar un proyecto de experimentación fotográfica y juntar nuestras inquietudes artísticas, nuestros referentes e ideas para construir imágenes visuales.

    Instagram @losmaridostudio

  • julio 31, 2023

    XEIXA

    HAHAHA

    dansa

    Hahaha és un número de 6 minuts de dansa urbana, contemporània i acrobàcia que mescla un to irònic i alegre. Creant una intriga, es vol aconseguir un seguit de sorpreses jugant amb els estats emocionals i donar importància a la força que poden generar dues persones compenetrades. Durant el número artístic també es troben intervencions teatrals inspirades a partir de l’absurd i l’atzar, creant així moments de comèdia que trenquen amb la fluïdesa de la dansa.

    CIA. XEIXA

    Després d’haver ballat tres anys en altres projectes, el setembre de 2022 ens retrobam i començam una nova aventura, aquesta vegada en format duo. Amb un objectiu professional volem fer arribar les nostres creacions a tots els públics, gaudint de la dansa i els estats emocionals de la gent present.

    M.Antònia: Fent acrobàcia des dels 3 anys i fins que el cos li aguanti. De Mallorca, graduada a l’INEFC Lleida on va ser membre d’un grup de dansa contemporània i danses urbanes que la van motivar a seguir dins del món de l’espectacle. Així doncs, la mescla entre la gimnàstica esportiva i la dansa l’ha conduït fins al circ cursant el cicle al CAC Rogelio Rivel amb especialitat acrodansa i acrobàcia.

    Pepote:  Graduat en el INEFC de Lleida, fou membre i coreògraf d’un grup de dansa urbana i contemporània. Desprès va seguir la seva formació de fusió de dansa urbana i contemporània a Mallorca. L’any passat decidí anar a  Barcelona per perfeccionar la seva tècnica a l’acadèmia “Rootz BCN”.

    Instagram @xeixaaaaa

  • julio 31, 2023

    TERESA W

    II-I

    dansa/performance

    II-I és el resultat d’un procés d’experimentació amb la paraula, amb la veu i amb el cos que prova de travessar els límits del llenguatge verbal. La intenció és trobar un nexe comunicatiu allà on les paraules no arriben per obrir el terreny d’allò sensible: del que no és dit però és transmès, és mostrat, és entonat, és dansat. II-I és una cerca sobre com parlar sense paraules, sobre com expandir el concepte de comunicació per desplegar noves vies de relació i de sintonia entre nosaltres.

    TERESA W

    teresa w (Barcelona, 1995) és graduada en Belles Arts (2019) i Màster de Producció i Recerca Artística (2022) per la Universitat de Barcelona, on cursa el doctorat en Estudis Avançats en Producció Artística. Ha performat en espais com la Fundació Miró (2023), el Centre d’Arts Santa Mònica (2022) o el Festival Art Nou (2022) amb el col·lectiu Cercle de Fades, i al CCCB en col·laboració amb Eduard Escoffet (2022), entre d’altres. La seva obra ha estat exposada en centres com el Museu del Disseny de Barcelona (2021) o la Galeria Esther Montoriol (2016), i ha rebut premis com el Premi Menció Especial Performance d’Art Emergent Sabadell (2022), l’Art Prize de l’Institut d’Art i Cultura Espronceda (2022), o el Premi a la qualitat lingüística pel Treball Final de Grau (2019) de la Universitat de Barcelona. També ha realitzat projectes de mediació amb els Instituts Santa Clara i Escola Industrial de Sabadell (2023) o el Centre d’Arts Santa Mònica (2022). Recentment ha estat investigadora del projecte de recerca europeu “Musae”, juntament amb S+T+Arts i la Universitat de Barcelona pel programa Horizon Europe; ha residit a L’Estruch, Fàbrica de Creació de Sabadell (2023); i ha col·laborat amb el CCCB, el Centre Pompidou de París i la HKW de Berlín pel programa “Cultures d’Avenir” (2021-22).

    Instagram @teresawxyz

  • julio 31, 2023

    MATA TRIAY

    ELLA, REGADERA

    dansa

    «Ella, regadera» nos habla de la energía salvaje de la mujer. Impulsos creativos, intuitivos y en cierta manera alocados, que se salen de la norma y que brotan del cuerpo como el agua de una regadera. Este solo de danza-performance implica una búsqueda in situ de lugares todavía desconocidos, incluso por la propia artista. La regadera como instrumento que se utiliza para nutrir la tierra, para cuidarla y alimentar la vida. «Estar como una regadera» como símbolo de locura, de peculiaridad, de extrañeza.

    MAYA TRIAY

    Maya Triay nació el 1996 en Palma de Mallorca, es bailarina y creadora. Estudió el grado profesional de danza contemporánea en la Iwanson International School for Contemporary Dance (Munich). Pasó un año en la compañía suiza Cinevox Junior y en julio de 2018 obtuvo el premio del Jurado al concurso de Jóvenes Coreógrafos. Ese año se incorporó al BialyTeatrTanza, compañía de danza contemporánea de Varsovia, bajo la dirección artística de IzadoraWeiss. También ha trabajado como bailarina en varias óperas para los teatros Opera Narodowa, Opera Kameralna y Opera Bialystok. Actualmente, reside de nuevo en Mallorca, trabajando en varios proyectos. Como intérprete ha trabajado desde 2020 para Cia Baal en MiraMiró. En 2022, gracias a una residencia artística en el centro de creación EiMa, desarrolla su proyecto Ella, regadera. Este año, está trabajando en una nueva creación titulada MAREA. Además de continuar con los proyectos mencionados anteriormente, investiga el proyecto DESCAMINAR-SE junto a Mariona Jaume, que ha dado vida a un primer ensayo titulado Trenta-set i mig. También forma parte de la Junta Directiva de la Asociación Profesional de Danza de las Islas Baleares.Además de bailarina y creadora, es profesora de Vinyasa Yoga y amante de la comunicación, habla español, catalán, inglés, italiano y alemán.

    Instagram @mayatriay

  • julio 31, 2023

    SEVOL

    ENTRELLIC

    instal·lació tèxtil
    performance

    Entrellic és un paisatge viu, en constant moviment, que flueix a través de les seves formes corbes. Els seus colors aconsegueixen una profunditat que transporta a un paisatge subjectiu. L’obra Entrellic posa èmfasis en els processos creatius, i artesanals.
    (Tots els materials utilitzats reutilitzats).

    Performance: Sevol acompanya el viatge amb un paisatge sonor inspirat amb els sons de la natura, i mostra els mètodes emparats en el tapís.

    SEVOL

    Sevol és una agrupació multidisciplinària integrada pels artistes Bernat Brell i Berta Cotrina, els quals s’endinsen en la investigació de noves formes d’entendre i expressar allò que ens envolta, centrant-se en els aspectes aparentment insignificants. Sevol està en constant recerca per donar sentit a temes poc convencionals, que sovint es converteixen en intangibles. Amb els sentits sempre oberts a la reflexió, l’experimentació, el debat i la cultura.

    Instagram @sevol.art @becodo @brell_eph

  • julio 31, 2023

    ANASTASIA EGOROVA

    DOMUS NOSTRA
    Sembrar consciència

    instal·lació

    “Dins la societat moderna existeix la percepció que la nostra existència és quelcom separat de la Naturalesa. Aquesta creença ens ha portat a desenvolupar un temor profundament arrelat a la mort. Al seu torn, la nostra por a la mort ens ha portat a veure la Naturalesa com una amenaça per a la vida, en lloc d’un substrat essencial per a la vida.”
    Zach Bush

    El planeta es troba en un procés d’oxidació accelerat. La vida a la Terra es deteriora a ritmes exponencials a causa de l’activitat insostenible de la societat humana. La immediatesa del canvi climàtic amb la desertització, la salinització, la sobreexplotació i la pol·lució ambiental (electromagnètica, radioactiva, química, transgènica, alimentària…) amenaça la nostra supervivència i la de generacions futures.

    Aquesta era de mega explotacions ens ha conduït a la destrucció dels nostres sòls, dels sistemes hídrics, dels oceans i de la salut humana. Però encara som a temps de revertir la situació, de transformar el nostre planeta en un ecosistema verd i regenerador, tal com ho ha estat, originalment, durant mil·lenis.

    A causa de la globalització desmesurada, la humanitat ha perdut el vincle amb la Terra. Tot i que alguns encara ens hi aferram. Els infants passen cada vegada més temps rere les pantalles i menys temps jugant al carrer o al camp. Els nins moltes vegades no saben ni d’on venen ni com creixen els aliments bàsics. Hi ha una desconnexió de la terra, un desarrelament brutal. El planeta Terra és casa nostra i l’hem de cuidar. Cal una actuació urgent. És hora de practicar l’ecosofia.

    Aquesta proposta reivindica la necessitat de cultivar la consciència mediambiental, és una crida per la reconnexió amb les arrels, amb la terra que ens proporciona els aliments. A Mallorca, els recursos són escassos. La terra cada cop és més inaccessible, l’aigua també. El missatge d’aquest projecte és sembrar llavors de consciència per tal de fer front al desastre on ens hi hem abocat. Per tal d’aconseguir-ho, l’artista elabora una metàfora plàstica-visual expositiva, una instal·lació immersiva que defuig de la simple contemplació i que vol fer servir d’eina de mediació artística.

    ANASTASIA EGOROVA

    Anastasia Egorova (Astrakhan, URSS, 1981). Artista visual, especialitzada en escultura i ceràmica conceptual. M’interessa especialment el paral·lelisme entre la condició humana i l’argila. Em semblen intrigants i emocionants els girs diaris inesperats en el context de la vida moderna, i la resposta humana a partir de l’autoexploració contínua i l’autoconsciència canviant.

    Instagram @anastasia_egorova_artist

    НАШ ДОМ
    Сеять оcoзнанocть

    «В современном обществе бытует мнение, что наше существование есть нечто отдельное от Природы. Эта вера привела нас к развитию глубоко укоренившегося страха смерти. В свою очередь, наш страх смерти привел к тому, что мы стали рассматривать природу как угрозу жизни, а не как необходимый субстрат для жизни».

    Зак Буш

    I

    Когда-то человек решил, что он царь природы и все вокруг принадлежит ему. Но быть владыкой означает не только иметь и использовать, но в первую очередь — оберегать и нести ответственность.
    Почему же человек относиться к природе так потребительски, без должного уважения и благодарности?
    Вырубка леса, утилизация отходов в почве, истощение природных ископаемых, загрязнение воды, разрушение озонного слоя, перенаселение планеты, электромагнитное, радиоактивное, химическое, трансгенное загрязнение окружающей среды — все это ведет к значительному ухудшению экологической ситуации в мире, ставя под угрозу выживание всего живого на нашей планете.

    Из-за чрезмерной глобализации человечество потеряло связь с землей. Дети проводят все больше и больше времени дома за экранами гаджетов и все меньше играют на улице. Зачастую они даже не знают, откуда берутся основные продукты питания, как они произрастают.
    Но у нас еще есть время все исправить, превратить нашу планету в зеленую и регенерирующую экосистему, какой она была на протяжении тысячелетий. И для этого необходимы срочные действия.
    Планета Земля – наш дом, и мы должны заботиться о нем.

    II

    Данная Инсталляция демонстрирует необходимость культивирования экологического сознания. Это призыв к воссоединению с корнями, с землей, которая дает нам пищу.
    Послание данного проекта состоит в том, чтобы посеять семена осознанности, иначе нам не справиться с бедствием, в которое мы сами себя вовлекли.
    Художник Анастасия Егорова представляет экспозиционную пластически-визуальную метафору — иммерсивную инсталляцию, которая создана вовсе не для простого созерцания, а как интерактивный художественный объект.

    DOMUS NOSTRA

    Инсталляция состоит из семейного стола, сервированного для 4 человек, который символизирует наше общество. Посуда размещена на деревянном подносе. Все вместе покрыто землей и семенами, которые, прорастая, превращают стол в биологическую поверхность.

    С помощью этого образа художник показывает связь между пищей, которую мы ежедневно потребляем, и местом ее происхождения — почвой. А также обращает наше внимание на то, что земля и вода являются важными ресурсами для выращивания продуктов питания.
    Элементы декорирования и сервировки стола (скатерти, стулья, тарелки, стаканы, столовые приборы и т. д.) погружают нас в привычную атмосферу, знакомый ритуал. Это уже не просто еда. Это сообщество людей за одним столом.
    Также вы здесь найдете экологическое послание: керамика, которую мы будем производить, несмотря на то, что она прочная и долговечная, в то же время является воздухопроницаемым и органическим элементом.

    Анастасия Егорова приглашает посетителей сесть на стулья и поближе познакомиться с инсталляцией. Вокруг стола будут расставлены лейки, из которых посетители смогут поливать инсталляцию. Таким образом художник стремиться вдохновить общество на совместные действия.

    Это не эфемерное искусство, предназначенное для временной выставки, после которой все его элементы будут отправлены пылиться на склад. Стол и стулья продолжат выполнять свою традиционную функцию.
    А деревянный поднос либо поместят в место, где о нем можно заботиться, сохраняя его зеленым как напоминание о наших социальных обязательствах. Например, использовать в качестве зелёного микропространства на одной из засушливых улиц. Либо он вернется туда, откуда пришел: в саму землю.
    Возможностей много, выбор будет зависеть от желания и осознанности сообщества.

  • julio 31, 2023

    MARC GÓMEZ

    ODA AL VANDALISMO

    instal·lació/art urbà

    Hay maneras y maneras de vandalizar, es una forma habitual en los artistas emergentes el hecho de plasmar su expresión y retórica en las calles, exponiendo su gesto al público más masivo puedes saber que tan bien acogida es tu obra, creando así opiniones infinitas sin embargo es una línea muy fina que yo, como artista urbano, me he visto obligado a sortear. La obra propuesta en esta convocatoria expone directamente el acto de vandalizar, sobre unas pinturas que podrían calificarse perfectamente de «clásicas».

    Entonces, son intervenidas con garabatos, lejos de querer estropear, buscan provocar todas las anteriores cuestiones al espectador.

    instagram @marc.gmez

  • julio 31, 2023

    REYES PE

    NO PASSA RES, SI QUE PASSA

    instal·lació

    L’any 2021 vaig arribar a un punt d’inflexió vital en el qual qüestions com la precarietat del sector, les desigualtats i la violència estructural del sistema em van provocar un període d’angoixa i sofriment. D’aquest moment va néixer la necessitat de sublimar aquests sentiments a través d’exposar aquesta situació de vulnerabilitat i, alhora, generar un espai de cures col·lectives a través de la reconnexió amb el temps i amb la tradició. Així va sorgir l’assaig d’experimentació denominat ‘No passa res si que passa’ presentat en Lanevera Gallery de València.

    Les lones d’hule, un material molt relacionat amb la quotidianitat de la casa i amb una cosa familiar que ens trasllada a la infantesa, a la calidesa d’una llar, però simulen alhora ser fredes pantalles de mòbil, brodades amb converses de WhatsApp amb amigues i familiars, on s’exposen situacions vitals dures, pensaments i tribulacions que tota persona pot haver sofert. Aquest brodat es va dur a terme de manera col·lectiva, amb la participació de les persones implicades en els missatges, desenvolupant un espai segur on parlar i recuperar la tradició de compartir en el fet de cosir. I és que la tradició de teixir té una relació directa amb les pràctiques enteses com a pròpies de les dones, però que recupero com a reivindicació d’aquesta activitat des d’un vessant feminista, relacionat amb les cures, en viure un procés d’artesania en comunitat, amb una temporalitat allunyada de les velocitats actuals a pesar que, paradoxalment, el món digital estigui molt present en les obres. La meva àvia cosia per obligació, però nosaltres cosim precisament per contra: per subversió.

    Les lletres toves mostren missatges durs: dificulten el pas en el recorregut expositiu i s’amunteguen a la sala, configurant una metàfora de la violència en un format colorit, agradable al tacte, gairebé infantil. En realitat, són coixins fets de PVC de diferents tonalitats de verd que conviden a estirar-se, a jugar, a tocar, a reconnectar formant altres significats. Busco que el públic intervingui, jugui i transformi l’espai a través de la participació amb aquests objectes.

    Les obres són les que en última instància transmeten al públic l’experiència que vaig viure aquest any. Tenen la finalitat de fer-ho partícip del meu sofriment per a també sublimar el seu, trencar amb els estigmes relacionats amb la salut mental i destacar la importància de les cures i del suport de les xarxes comunitàries que ens sostenen. El meu treball es basa en la comunicació d’aquests missatges, però sempre des de llocs i estètiques alegres plenes de color, de sinceritat, d’humor, de paradoxes i a través de la participació i de l’autocrítica constructiva.

    REYES PE

    Reyes Pe és el nom artístic de Reyes Pérez Manglano, nascuda a València en 1989.

    Va estudiar disseny de moda a l’Escola d’Art i Superior de Disseny de València, ha complementat aquesta formació amb diversos cursos de pintura, modelatge, construcció de titelles, escultura i fotografia, esdevenint una artista polifacètica.
    Les seves recerques se centren en el tèxtil i en el sentit del tacte.

    Des de l’any 2013 ha mostrat la seva obra i les seves creacions d’arquitectura efímera en format expositiu en diversos espais de ciutats com Madrid, València, Castelló i Barcelona. Destaca el seu treball com a fallera experimental, ja que ha estat reinventant les falles des de l’art contemporani des de fa gairebé deu anys, incloent en un espai tradicionalment ocupat per homes un clar discurs feminista i innovador. Realitza totes les seves escultures o arquitectures efímeres a partir de restes pròpies o col·lectius, donant-li als materials una segona vida, intentant generar el menor residu possible amb una perspectiva ecologista i respectuosa amb el medi ambient.

    Les falles de Reyes Pe, realitzades en els anys 2021, 2022 i 2023, han estat guardonades amb diversos premis en les categories d’enginy i gràcia i en la secció experimental. Els elements de les seves obres estan pensats per a ser descoberts mitjançant el tacte. Això es deu a l’interès inherent en el relleu i el tèxtil, però també per una qüestió activista de lluita contra el capacitismo. Reyes Pe busca formats inclusius en les seves peces, a través també de la col·laboració amb altres artistes i col·lectius, així com centres com l’ONCE o SJD de València.

    Les peces sempre inclouen la participació del públic a partir de posar èmfasi en el treball de mediació entre les obres a través de generar entrevistes als participants i registres audiovisuals del que ocorre amb les seves peces, compartint el resultat del procés artístic.

    Paral·lelament a la seva obra pròpia col·labora sovint amb altres artistes d’arts escèniques i audiovisuals dissenyant vestuari, escenografies i altres elements escènics com a escultures, titelles o màscares.

     

    Instagram @reyes.pe

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información. ACEPTAR

Aviso de cookies