• Everything
• Uncategorized
• Sin categorizar

Search for:

• 

  julio 31, 2022

  LETICIA MARIA

  

  Fluo

  instal·lació/vídeo/performance

  performance
  Victoria Garcia + Anja visini + Jaume Gaviño + Katrin Starostenko + Leticia Maria
  Tècnic visual Enric Socias

  FLUO es un proyecto de instalación in situ y video performance participativo que genera arquitecturas gráficas efímeras a partir de la percepción corporal y espacial creando un territorio colectivo mediante el empleo de tape fluorescente siendo realzando los trazos mediante luz negra.

  FLUO ha sido seleccionado premio de creación de ajuntament de Palma 2021, este proyecto multidisciplinar se realizó en septiembre en el Casal Solleric durante 4 sesiones con participantes interesados en las artes plásticas y el lenguaje corporal. Como resultado del proceso creativo se creó el video performance FLUO, filmado por Enric Socías, estilismo de Aina Losange, y la composición musical de Philip Varenz.

  En el espacio Tejidos Veny, antigua tienda de telas de Campos, se podrá visitar la inatalacion del proyecto, la proyeccion del video performanve FLUO de 55 min de duración y se realizará durante esta noche una performance en directo que irá modificando la instalacion en el espacio.

  

  

  

  Leticia Maria es licenciada en Bellas Artes y profesora de la Escuela Superior de Diseño de Palma, donde actualmente vive y trabaja.

  Artista Multidisciplinar, ha estudiado en diferentes escuelas de Francia y México, adquiriendo en su trabajo una amplia gama de técnicas y lenguajes Plásticos (escultura, fotografía, vídeo), y Corporales, (danza contemporánea, teatro y performance).

  Ha participado en diferentes Festivales Internacionales como Water Tower Art Fest, en Sofia, Bulgaria, Festival de Video Danza de Mallorca, Bang, Festival Internacional de Video Arte de Barcelona. Ferias de Arte : Art Athina y Platform Projects en Atenas y Supermarket en Estocolmo, Instituciones Públicas: Instituto Cervantes de Sofia, Art Academy of Latvia, Dansmuseet (Museo de la Danza),  Estocolmo, CDEX Université du Quebec à Montréal, Canada, Fine Arts Tapestry Museum of the Tbilisi State Academy of Art, Georgia,  y en Akademi Sztuk de Loodz, Polonia. Así como en Museos de Mallorca: Es Baluard, Casal Solleric y Fundación Miró.

  Su trabajo se centra en la representación de los estereotipos, la simbología, el empleo de imágenes y productos icónicos, el juego,  y el rol social de la mujer, como manera de poner en evidencia y fuera de contexto, este tipo de conductas sociales generadas por la sociedad de consumo.

  Interesada en el cuerpo politizado del individuo como receptor de estos estímulos, pensador, perceptor y canalizador que refleja el comportamiento social, a modo de enajenación con comportamientos anestesiantes ante la realidad.  Las acciones se presentan como  video performance,  técnica que emplea como resultado global de la puesta en escena del propio cuerpo,  la imagen y el espacio, escenográfico o real.

   

  https://superleticiamaria.wixsite.com/fluo

  https://superleticiamaria.wixsite.com/leticiamaria

• 

  julio 31, 2022

  AINA GENOVES

  

  You can’t sit with us

  Performance

  ¿Qué es políticamente correcto?

  ¿Alguna vez te has preguntado cuántas maneras posibles hay de sentarse en una silla?

  Una silla, un objeto común el cual se intuyen sus maneras de uso. ¿Quién nos ha enseñado a sentarnos?

  La norma como un principio de control eficaz en la sociedad moderna, donde se dota al individuo para actuar y obedecer dentro del orden social.

  Esquivando la disciplina, esta performance pretende reflexionar sobre aquello políticamente correcto, la cotidianidad del objeto, cuestionando su uso común a través del cuerpo y la acción. Todo lo aprendido queda instalado en nuestro cuerpo y eso determina nuestros movimientos. ¿Cómo nos separamos de la norma aprendida y nos acercamos a nuestra identidad?

  

  

  

  curiosidad, observación, belleza y respeto – así es como veo y creo

  Siempre he sentido mi lenguaje como un total, sin jerarquía, un paisaje de ideas e imágenes. Siento que estamos en la era de la orgía visual, de la imagen en todos los sentidos, de una continua representación de las vivencias a través de las imágenes, cuerpo y acción. A partir de aquí parto para la creación de proyectos en de diferente formato: escénicos, visuales, performativos, conceptuales…

   

  REDES:
  https://www.instagram.com/aainggen/
  https://www.ainagenoves.com

   

  VIMEO:
  https://vimeo.com/user64865283
  https://vimeo.com/user64865283

• 

  julio 31, 2022

  AUREA ESTELLER

  

  Tota aquesta aigua passada

  instal·lació

  La dictadura franquista va suposar un canvi de moral. L’arribada del nacionalcatolicisme va suposar una presó invisible en el dia a dia. L’Església catòlica va jugar un paper clau com a dispositiu de vigilància de la població. Qualsevol esdeveniment en les vides dels espanyols necessitava la validació dels capellans. El certificat de bona conducta necessari per poder trobar feina el feia el capellà. Un cop anul·lats els matrimonis civils i els divorcis de la II República, era necessari casar-se de nou per l’Església, sinó els fills corrien el risc de ser considerats bastards. Si no s’anava a missa cada diumenge, havien de justificar el perquè sota amenaça de ser acusat de comunista. Les confessions dels feligresos eren utilitzades com a proves per a denunciar als veïns de rebel·lió contra el règim. L’Església catòlica, apostòlica i romana va multiplicar el control de totes les esferes íntimes i públiques de les vides convertint-se en un panòptic de vigilància que operava els tres-cents seixanta-cinc dies de l’any. La clandestinitat era possible, però en nuclis molt reduïts i de forma molt discreta.

  És sabut que la Història l’escriuen els vencedors. El problema és quan aquest relat no és posat en qüestió de forma posterior. Sembla que hi ha reticències per recordar aquesta època tan dura del nostre passat recent. Opera una mena de desmemòria que prefereix enterrar aquests fets amb les fosses comunes i només pensar en un futur. Però sense recordar, sense conèixer la veritat del que va passar, estem condemnats a repetir la nostra història. Com podem construir un futur sobre el forat negre de la memòria dels vençuts? Com podem revertir la desmemòria i deixar de ser-ne còmplices?

  

  

  

  Artista gràfica i visual multidisciplinària i dissenyadora gràfica graduada en Arts i Dissenys per l’Escola Massana. La pràctica artística d’Àurea Estellé Alsina aborda temàtiques de justícia social que l’interpel·len com ara la postguerra espanyola. Des d’una mirada subjectiva, combina recerca teòrica, fonts documentals i arts visuals. Emmarcada en les arts gràfiques i visuals, treballa des de l’apropiació i la juxtaposició de materials. Utilitzant la simbologia i la semiòtica de les imatges, assenyala una problemàtica per generar un debat i provocar una reflexió.

  @aureaestellealsina

• 

  julio 31, 2022

  MARCOS JUNCAL

  

  Meteorito

  escultura/instal·lació

  Recojo la idea de la escultura La Nona Ora del artista Maurizio Cattelan, en donde un meteorito, representado como algo divino, impacta en el papa. La pieza que represento no es más que un vaso de Mc Donald’s, un Santo Grial derramado, la Iglesia vencida por los nuevos templos dedicados al culto capitalista; los centros comerciales, restaurantes de comida rápida… Se trata de aprovechar la tradición religiosa para acercarse a temas relacionados con la crítica social, pues parece profetizar el mundo empaquetado al que inevitablemente, como decía Walter Benjamín, vamos encaminados.

  

  

  CV_MARCOS JUNCAL

  Nacido en Pontevedra (1975). Titulado como Maestro Escultor por la escuela de Canteros de Pontevedra (1992-97) continuó su formación trabajando como  asistente en los estudios de artistas como Francisco Leiro(Cambados), Silverio Rivas (Vigo), o Paco Barón( Madrid) entre otros.Tambien colaboró en el estudio de producción AB3 Workshops (Londres)

  Después de veinte años de carrera ha expuesto en distintos lugares de nuestro país, como Vigo, Santiago, Madrid, Málaga, Valencia, Mallorca; pero también fuera, pues residió varios años en la capital londinense.

  Especializado en la escultura, su trabajo se dirige hacia múltiples formas de plasmar una metodología que parte desde la investigación en materia de antropología y sociología moderna, con la que ofrece un reflejo de la vida tal como la observa y la percibe.

  Hay que reparar en la cultura popular para entender su proceso creativo, pues es a través de ella cómo podemos poner en cuestión los discursos sobre el capitalismo y las consecuencias éticas de este.

  @marcosjuncal_art

• 

  julio 31, 2022

  TERESA MATAS

  

  “A l’ombra del jardí”

  Un projecte comissariat per Tomeu Simonet

  instal·lació/vídeo/pintura

  “És temps de recuperar l’escolta i els antics sabers i les arts que hem custodiat en les ombres”

  Chantal Maillard

   

  Un dia, gairebé per casualitat, vaig poder visitar el magatzem on Teresa Matas guarda tota aquella obra que ha anat creant i acumulant al llarg dels més de quaranta anys de creació artística. És un espai on tot està perfectament embalat i guardat, estants i caixes de transport d’art plenes d’obres, obres que a través d’exposicions com aquesta ens hem decidit de tornar a mostrar en alguns casos i en altres a mostrar-les per primera vegada, ja que són obres que romanen encara inèdites.

  Tot i que creades en anys diferents, i tractant-se de formats, tècniques i suports diferents, les obres de Matas sempre tenen molt més en comú que el color negre, sempre tan present en la seva obra, en la seva vida. Perquè em vestesc de negre si estimo tant la vida?, va ser el títol de l’exposició que en 2017 es va presentar en el Museu Es Baluard de Palma. Una mostra que va comissariar Nekane Aramburu, en aquells moments directora del museu, i que va recollir obres realitzades entre 1985 i En aquella mostra tan merescuda, es va poder veure aquesta coherència al llarg de la seva trajectòria creativa.

  A l’ombra del jardí; és el títol d’aquesta mostra de Teresa Matas que s’exposa en el Casal Can Pere Ignasi amb motiu d’ArtNit Campos. Aquesta, recull treballs de 2 sèries diferents que com dèiem abans, sempre dialoguen perfectament quan es tracta de la seva obra, perquè al cap i a la fi, tot i haver treballat sempre en sèries, amb un punt d’inici i un punt final, no deixen de representar l’esdevenir de la mateixa existència de l’artista, però que podria ser ben bé el nostre com el té tanta altra gent. La seva és una obra sincera, allunyada de modes i estètiques, que tot i que a vegades pot semblar hermètica, és una obra que vol i necessita arribar a l’espectador, necessita certa empatia per part d’aquest, d’una mirada silenciosa però activa. És la seva una obra patida, però també gaudida, és una obra fosca, però plena de llum, és una obra sorgida de la meditació i el silenci, entenc encara plena d’aquella espiritualitat, de la que es va impregnar treballant en aquell primer estudi situat en un antic convent tancat. És una obra també plena d’humilitat, la humilitat de la pròpia artista, i la dels materials utilitzats, en la seva major part amb materials recuperats, papers i teles antics, materials viscuts, que ella ha tenyit, pintat, manipulat, cosit…, creant collages, formes i volums. Per una part tenim la sèrie Pectoralgias, una sèrie de 10 dibuixos , la majoria s’exposen per primera vegada i que l’artista explica així:entre 2006 i 2007, inicio aquesta sèrie de dibuixos, on petites formes femenines proveïdes de llargs braços, exemptes de cap i peus, ens descriuen vivències entre plaents i turmentades. Aquests dibuixos evoquen pel seu traç a records infantils de pissarres escolars. Idea i expressió plàstica en un sol gest;. Són dibuixos d’una enorme senzillesa. També a aquesta sèrie pertanyen un grup d’escultures fetes en teles recuperades i cosides per l’artista, en la que aquestes formes femenines, sense cap ni peus que podem veure en els dibuixos prenen volum. El vídeo titulat Joc pertany també a aquesta sèrie de treballs, que ens evoquen a jocs de la infantesa.

  Per altra banda, trobem 3 obres de gran format, de la sèrie El jardín (2008-2010), on trobem formes vegetals dibuixades en tinta xinesa sobre cartolines i papers vells, cosits amb fil negre. Obres que ens evoquen la idea d’un jardí propi, un espai intím i personal diferent de la realitat opressiva. Unes obres en les quals, com en la sèrie Pectoralgiasbes fa palpable l’emoció, els sentiments, les passions, i els records. És temps de recuperar i gaudir de l’obra de Teresa Matas, una obra plena de vivències, saviesa, denúncia, plena de vida, i que amb exposicions com aquesta recupera tota la seva llum.

  Mentre escrivia aquest text vaig anar intercanviant diferents missatges amb na Teresa. Quina sorpresa quan li vaig comentar que volia començar el text amb aquesta dita de la reconeguda escriptora i filòsofa Chantail Maillard, i ella em va contestar: aquesta escriptora ha estat a casa meva amb Nekane Aramburu. Com no podia ser d’altra manera, les vaig imaginar a l’ombra del seu jardí.

  Tomeu Simonet

  

  

  

  BIO_TERESA MATAS

  Encara que nascuda circumstancialment l’any 1947 a Tortosa, (Catalunya), la seva familia es va instal·lar als pocs anys a Mallorca.

  Teresa Matas és una artista plàstica de formació autodidacta. L’artista prenent consciència del seu desig d’expressar-se i disposar d’un espai propi per a la recerca, inicia la seva marxa artística a principis dels anys vuitanta a partir del dibuix i la pintura, que de forma totalment personal, ha anat imbricant-se en l’experimentació amb els objectes. Artista en constant evolució, caracteritzada per experimentar amb tècniques i materials diversos, especialment amb papers i teixits usats, recuperats i posteriorment treballats per l’artista, ha experimentat amb video performance, escultura, o la instal·lació. Les seves obres són un vehicle d’expressió de la seva sensibilitat poètica i artística, obres que es distingeixen per un procés d’elaboració llarg i meditat i que són sempre fruit d’una confessió personal. Crear amb intensitat i veritat per a revelar un món interior individual.

  Els seus primers treballs són exposats per primera vegada a través de la Galeria Lluc Fluxá de Palma entre els anys 1989-1999, que a més de diverses exposicions individuals en la galeria, participa a través d’aquesta, en les fires: ARCO Madrid (92, 93, 94, 95, 96, 98 i 99), Art Frankfurt (1994) i a l’Expo’92 (Pavelló Balear) Sevilla. En aquests anys col·labora amb altres galeries i Centres d’Art de: Barcelona, Cuba, Girona, Menorca, Pamplona, Santander, València i Vigo. En els anys 2000-2007, entra a formar part de Joan Guaita Art de Palma, que a més de les exposicions individuals en el seu espai: «Vessar-se» (2001) i Recordatori (2004), exhibeix la seva obra en ARCO’03 Madrid; ARTissima a Turin 2003; Estampa a Madrid 2002, 2003; Art Miami 2002, 2004, 2005, 2006, Arte Santander 2002 i Festival Internacional Scultura Grande 2005 a Praga.

  L’any 2002, realitza per a la «Fundació Pilar i Joan Miró de Mallorca, en el cicle «La Caverna de Plató: Reflexions», la instal·lació «Número 55 bajos» en aquest mateix any el seu treball s’exhibeix a Cuba en el projecte Dialogo entre Illes, en la 7 Biennal de l’Havana, un projecte que uneix el treball d’artistes de totes dues illes (Mallorca-Cuba) en una instal·lació de llençols intervinguts i penjats als balcons de la Plaça vella de l’Havana. L’any 2003 entra a formar part del projecte «Das Mallorca Atelier» en el Kunstmuseum de Bonn amb la instal·lació «Per sempre», l’any 2004 s’exhibeix en La Llotja de Palma. L’any 2005 rep de mans del Govern Balear el Premi Ramon Llull per: la seva capacitat de conjugar l’art amb la lluita social.

  «Abriendo cerrando, cerrando abriendo» (1991-2006), una mostra retrospectiva dels últims 15 anys és exposada en la Planta Noble del Casal Solleric de Palma. Al llarg de deu habitacions intervingudes per l’artista, permeten aprofundir intensament en el seu treball creador. El projecte InFlux: Visiting Artists (2008), viatja al barri de Brick Lane de Londres amb una selecció d’artistes residents a les Illes Balears, a l’any següent l’exposició viatja a Escòcia i es presenta en l’espai industrial: Summerlee Museum-Coatbridge. En el Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa (Catalunya) amb l’exposició individual «Zurzir el alma» (2010), l’artista té l’oportunitat de mostrar una extensa selecció d’escultura- tèxtil, dibuixos i vídeos performatius. Entre els anys 2010-12 col·labora amb la galeria L21 de Palma. Amb la instal·lació «¿Y si nos vestimos de rojo? participa en el projecte: «Re-actión. Genealogia i contracanon», exposada a la Sala Laudeo de la Universitat d’Oviedo i Museu Barjola de Gijón. L’any 2015 és convidada a col·laborar en el núm. 22 de la revista d’art «ESOPUS» editada a Nova York. L’exposició «Die Spielregeln» (2016) en la Kunst Galerie Fürt, permet mostrar de manera individual el seu treball a Alemanya. A principis del 2017, una completa revisió d’obra realitzada entre 1985-2016, s’exposa en el Museu d’Art Modern i Contemporani És Baluard de Palma, sota el títol «Per què em vestesc de negre si estimo tant la vida?. Aquest mateix any Teresa Matas entra a formar part de la Reial Acadèmia de Belles arts de Sant Sebastià de Palma, en l’especialitat d’Arts Plàstiques. L’any 2019 és artista convidada en la VIII Biennal Internacional d’Art Tèxtil Contemporani WTA a Madrid. En els darrers 3 anys ha  realitzat diferents exposicions individuals a Mallorca: «Dark Landscape» en el Casal Son Tugores d’Alaró; «Re-citāre», Esglèsia de l’Hospitalet, dins el programa de TastArt de Porreres; i ha participat de manera destacada en el festival ALART 2022 a Alaró. Amb l’exposició individual » De entre les ombres» presentada en el Casal Can Pere Ignasi, participa dins el programa d’ART NIT CAMPOS.

  BIO_TOMEU SIMONET
  (Alaró, 1973)

  gestor cultural i comissari independent

  Va ser co-fundador i co-director junt a Nadège You d’ADDAYA Centre d’Art Contemporani d’Alaró (Mallorca) en activitat entre 2004 i 2019, galeria d’art i residència d’artistes i comissaris/as pel qual van passar més de 100 artistes i prop de 25 comissaris i comissàries, molts d’aquets i aquestes son ara per ara noms destacats en la creació contemporània actual.

  Entre 2018-2019 va gestionar un nou espai, ADDAYApalma, situat en ple circuit artístic i cultural de Palma.

  Com a galerista ademés d’organitzar prop de 100 exposicions, va participar en fires com JUSTMAD, SUMMA, o DRAWING ROOM a Madrid, SWAB a Barcelona, START a Londres, ODEON a Bogotà entre d’altres.

  Va formar part activa d’ART PALMA, associació de galeries d’art contemporani, participant com a representant d’aquesta en la Plataforma CREA, formant part de l’equip que va impulsar la creació de l’ICIB (Institut d’Indústries Culturals de les Illes Balears). Com associat a ART PALMA, va particiar en diferents edicions de PALMAPHOTO, ART PALMA BRUNCH, ART PALMA SUMMER o la NIT DE L’ART.

  Amb ADDAYA va participar en el projecte ETAC (Espai Transfronterer d’Art Contemporani), en el qual van participar juntament amb Centre d’Art Le LAIT d’Albi, La Panacée de Montpeller, Bòlit Centre d’Art Contemporani de Girona i el Museu de l’Empordà de Figueres, i que va comptar amb el suport de l’Euroregió Pirinencs Mediterrània. Al costat d’aquests espais i altres que van anar sumant-se, van crear The SPUR, projecte que finalment ADDAYA traspassar a Es Baluard. Posteriorment, en 2017 amb ADDAYA va partipar en un altre projecte eurorregional, 3ANGLED, al costat del festival EUFÒNIC de Terres de l’Ebre i el THT-CDN de Montpeller.

  En 2007 va crear el festival ALART-art de nit a Alaró-, projecte que va comissariar en 11 de les 13 edicions presentades i que torna a dirigir actualment. En aquesta darrera edició ha comissariat l’exposició “Art llatinoamericà-Col·lecció José Mª Lafuente”, amb artistes com Alfredo Jaar, Tania Bruguera, Cecilia Paredes, Alexander Apostol, etc. En l’edició de 2020 va comissariar l’exposició “Aquella dona vestida de vermell” amb Imi Knoebel, Stephan Balkenhol, Richard Deacon, Sara Morris, Juan Uslé, Julian Opie, Richard Long… Dins les diferents eeicions d’ALART han participat artistes com  nacionals i internacionals com Marcelo Viquez, Jorge Fuembuena, Pep Llambias, Rafa Forteza, Amador, Sandra Val o Miss Beige, entre molts altres.

  De 2008 a 2016 va dirigir la programació expositiva del Casal Son Tugores, centre cultural de l’Ajuntament d’Alaró, on va organitzar i presentar exposicions individuals de Pedro Colina (Rafa Forteza), Santiago Ydáñez, Marcelo Viquez, Ñaco Fabré, Natasha Lébedeva, Gori Vicens, James Lambourne, Rosa Mascaró o Jorge Fuembuena, per citar-ne algunes, així com altres de col·lectives com “Solatge” comissariada junt a Carme Sais i co-produïda juntament amb el BÒLIT de Girona.

  Entre el 2014 i el 2015 va comissariar un total de 4 exposicions a la Torre de Ses Puntes, centre expositiu de l’Ajuntament de Manacor, presentant exposicions individuals de Ronda Bautista, Jorge García, Andrés Senra, o Rosa Mascaró.

  Independentment de les exposicions que ha presentat en els centres que ha gestionat, ha dut a terme projectes per a diferents centres d’art, destacant el comissariat de diverses edicions de «Bread and Roses» (Volem pa i roses també) amb Marta Pujades, Isabel Serra, Paz Alcoverro, MariJo Ribas, etc. presentada en el Centre d’Art Sa Quartera, Ajuntament d’Inca, «UTOPIA, art i drets humans» amb Alfredo Jaar, Dionísio González, Eugenio Merino, Alicia Framis, Joan Fontcuberta, Pep Llambias,etc) itinerant per diferents espais de Mallorca, «Muntanyes, precipicis, boscos i coves parlen» (Diana Coca, Alejandra Freymann i Keila Alaver) per a Casal Son Tugores.

  Actualment comissaria la programació d’art contemporani del MUSEU DE PORRERES, on ha presentat exposicions individuals de Marcelo Viquez, Keila Alaver, Pep Guerrero, Jose Ángel Sintes Tomás Pizá, Llorenç Ugas Dubreuil o Aina Albo Puigserver,  així com diferents exposicions grupals com «Illa de la Calma» o «Holidays» amb la participació d’artistes com Marta Pujades, Julià Panadès, Bel Fullana, Toni Amengual, Arantxa Boyero, MariJo Ribas, Xisco Bonnín, Tomàs Pizà, Marina Planas, Ángela Bonadies, AGGTELEK, etc.. A Porreres ha coordinat també 2 projectes presentats dins el programa de TASTART a l’antiga Església de l’Hospitalet, els de Pep Llambias i Teresa Matas.

  Al llarg de la seva trajectòria ha estat convidat a participar en diferents xerrades i taules rodones, entre les quals cal esmentar Museu És Baluard en 2016 dins del cicle «Col·leccionisme i mecenatge» amb la participació de Carlos Urroz i José María Lafuente, i moderada per Miguel Von Haffe. Aquest mateix any, 2016, és convidat per la direcció del Màster Oficial en Producció Artística de la UPV i per la AVVAC (Artistes Visuals de València, Alacant i Castelló) per a participar a taula rodona Estratègies de l’art en temps de crisi / art i mercat de l’art, dins del programa de Art Dating, al costat de la galerista Paula Alonso (Madrid), i els crítics d’art Miguel Ángel Hernández i Johanna Caplliure, a Les Naus-Espai de creació contemporània. En 2018 va ser convidat a participar en «Notes per a un (re)coneixement-Jornades de debat i exposició de la realitat artistica de Bilbao», dins del programa «Bilbao Art District» de BilboArte, amb Petra Pérez (Galeria Avantguarda), Sergio García Bayón (SC Gallery) i amb Iñaki Esteban com a moderador.

  En 2017 va ser becat per a realitzar la residència Al jallo-Lanzarote, d’Espai Dörffi, i durant el mes de març de 2020 realitzà residència a PIRAMIDÓN centre d’art de Barcelona.
• 

  julio 31, 2022

  ARTISTES AN22

  

  

  

  

  

  

  

  

  

  

  

  

  

  

  

• 

  julio 31, 2022

  PROGRAMA AN22

  

  01 CASAL CAN PERE IGNASI

  > TERESA MATAS
  A L’OMBRA DEL JARDÍ
  un projecte comissariat per Tomeu Simonet
  @teresa_matas

  > MARINA CANOVAS
  PROYECTO VOYEUR: ÉXITUS
  instal·lació + fotografia
  @marina__canovas

  >  EDER MOL
  NO MEIO DO CAMINHO TINHA UMA PEDRA
  performance poètica – 21h
  @edermol

  ______________________________

  02 PLAÇA CAN PERE IGNASI

  > FEDERICA FURBELLI
  CONSTANT AND INDEFINITE MOVEMENT
  instal·lació + art mural
  @federicafurbelli

  > ARQUITECTIVES
  instal·lació
  @arquitectives_mallorca

  ______________________________

  03 AUDITORIUM

  > GRÀCIA DE JUAN
  ALTAR OF THE SUN
  instal·lació + electrònica / @nicki_wave 20h
  @graciadejuan

  ______________________________

  04 DEPENDÈNCIES CONVENTUALS

  > ÀUREA ESTELLÉ
  TOTA AQUESTA AIGUA PASSADA
  instal·lació
  @aureaestellealsina

  ______________________________

  05 ESCALONADA CONVENT

  > JAUME MOLERA
  ESCENA RURAL
  instal·lació + art mural
  @jaumemolera

  ______________________________

  06 CONVENT SANT FRANCESC DE PAULA

  >  ANTONI LLOFRIU PROHENS/ XEREMIA
  +  NADAL ROIG SERRALTA/ ORGUE
  CORREA DE ARAUXO / AFECTES I EXPRESSIVITAT
  concert orgue + xeremia 20.30+21.30h

  > LA MARE DE DÉU MORTA S.XVII
  instal·lació + talla La dormició de Maria, anònima S. XVII

  ______________________________

  07 TORRE DE CAN COS + CARRERS

  > FÀTIMA LLADÓ
  FILS DE GENT
  instal·lació tèxtil
  @fatimalladodsign

  >  AINA GENOVÈS
  YOU CAN’T SIT WITH US
  dansa  >  20+21h
  @aainggen

  ______________________________

  08 CARRERÓ CONVENT

  > MARCOS JUNCAL
  METEORITO
  instal·lació
  @marcosjuncal_art

  ______________________________

  09 LLOC SAGRAT

  > CONJUNTOS EMPÀTICOS
  ESFERIFICACIONES
  instal·lació
  @conjuntosempaticos

  >  CATALINA JULVE
  SAC PLE NO VINCLE BUIT NO AGUANTA
  pintura en viu -19h
  @catalinajulvejaume

  >  MARIA ANTÒNIA ROIG
  JAHOVAL
  acrodansa 22.30+23+23.30h
  @m.antoniajordana

  ______________________________

  10 CARRER MAJOR

  > ESCORXADOR
  paraules marcades – 20h
  @llenguaambtaperescampos

  >  AINA LOSANGE + XISCA COVAS/ makeup artist + BAMBI MARTÍNEZ/ hair artist
  LOSANGE CONCEPT BODYPAINT
  bodypaint + hair art – 22h
  @ainalosange
  @xiscacovas_makeup
  @bambidelosbosques

  ______________________________

  11 TEJIDOS VENY + CARRER MAJOR

  > LETICIA MARÍA
  FLUO
  instal·lació + video art + performance 21+22+23h
  Victoria Garcia + Anja visini + Jaume Gaviño + Katrin Starostenko
  + Visuals Enric Socias
  @superleticiamaria

  ______________________________

  11 ESGLÉSIA SANT JULIÀ

  > LA MARE DE DÉU MORTA S.XVI
  instal·lació Llit de la Mare de Déu d’agost de Tomàs Vila 1929
  + talla La dormició de Maria de Joan Salas 1529

  

  19h
  >  PINTURA EN VIU  >  LLOC SAGRAT
   SAC PLE NO VINCLE BUIT NO AGUANTA
  >  CATALINA JULVE
  @catalinajulvejaume

  ______________________________

  20h
  >  PERFORMANCE  +  ELECTRÒNICA  >  AUDITORIUM
  ALTAR OF THE SUN
  >  GRÀCIA DE JUAN + NICK WAVE
  @graciadejuan
  @nicki_wave

  ______________________________

  20h + 21h
  >  DANSA  >  TORRE CAN COS  +  CARRER CONVENT
  YOU CAN’T SIT WITH US
  >  AINA GENOVÈS
  @aainggen

  ______________________________

  20h
  >  PARAULES MARCADES  >  CARRER MAJOR
  ESCORXADOR
  @llenguaambtaperescampos

  ______________________________

  20.30h + 21.30h
  >  CONCERT ORGUE  +  XEREMIA
  >  CONVENT DE SANT FRANCESC DE PAULA
  CORREA DE ARAUXO / AFECTES I EXPRESSIVITAT
  >  ANTONI LLOFRIU PROHENS/ XEREMIA
  +  NADAL ROIG SERRALTA/ ORGUE

  ______________________________

  21h + 22h + 23h
  >  PERFORMANCE  >  TEJIDOS PUIGSERVER
  FLUO
  > LETICIA MARÍA  +  VICTÒRIA GARCIA  +  ANJA VISINI  +  JAUME GAVIÑO +  KATRIN STAROSTENKO + VISUAL ENRIC SOCIAS
  @superleticiamaria

  ______________________________

  21h
  >  PERFORMANCE POÈTICA  >  CASAL CAN PERE IGNASI
  NO MEIO DO CAMINHO TINHA UMA PEDRA
  >  EDER MOL
  @edermol

  ______________________________

  22h
  >  BODYPAINT  +  HAIR ART  >  CARRER MAJOR
  LOSANGE CONCEPT BODYPAINT
  >  AINA LOSANGE +  XISCA COVAS/ MAKEUP ARTIST +  BAMBI MARTÍNEZ/ HAIR ARTIST
  @ainalosange
  @xiscacovas_makeup
  @bambidelosbosques

  ______________________________

  22.30h + 23h + 23.30h
  >  ACRODANSA  >  LLOC SAGRAT
  JAHOVAL
  >  MARIA ANTÒNIA ROIG
  @m.antoniajordana
  

  

  20.30><03.30h – PLAÇA DE SA CREU

  ______________________________

  22.30h – Dj
  > LOLUCCA – Lola Maraver + BIBI SMALLS – Aina Bibiloni
  @ainabibiloni

  ______________________________

  23.30h – Dj
  > ALBERT PINYA A.K.A. EL (NOU) DUC DE L’ENSAÏMADA

  ______________________________

  00.30h – Dj + Vj
  > AINA LOSANGE
  @ainalosange
  > ALONA VINÇ
  @alonavinc

  ______________________________

  01.30h – Dj
  > SOR ESTIÉRCOL
  @sorestiercol

  ______________________________

  + WCPARTY

• 

  mayo 24, 2022

  BASES AN22

  

  AVÍS ARTISTES!
  > 30.06.2022

  

  

  

  

  

  

  

  

  
• 

  julio 29, 2021

  SITJA 03 – XAVI MUÑOZ

  

  

  Xavi Muñoz

  NUTRIRE

  El projecte NUTRIRE fa referència a la paraula en llatí del verb nodrir relacionant-lo amb la terra i el cereal crescut d’ella que es converteix en gra i que després conserva la sitja. Es tracta d’un homenatge a la mare terra i en paral·lel a les mares de Campos. 

  En aquesta intervenció hi han participat 60 mares campaneres de totes les edats amb el motlle dels seus pits. El pigment roig, característic del sòl de Campos, ha servit per donar color i textura als més de 1200 mugrons que es reprodueixen per tota la sitja.

  _____

  El proyecto NUTRIRE hace referencia a la palabra en latín del verbo nutrir relacionándolo con la tierra y el cereal crecido de ella que se convierte en grano y que después conserva el silo. Se trata de un homenaje a la madre tierra y en paralelo a las madres de Campos.

  En esta intervención han participado 60 madres campaneras de todas las edades con el molde de sus pechos. El pigmento rojizo, característico del suelo de Campos, ha servido para dar color y textura a los más de 1200 pezones que se reproducen por todo el silo.

  INSTAGRAM @xavimunoz_artwork

  FOTOS @neusps

• 

  julio 29, 2021

  SITJA 02 – YES

  

  

  JM.YES

  Contexto agrícola #2.

  L’obra de JM.YES  sorgeix d’un llenguatge abstracte basat en formes geomètriques senzilles i identificables, quasi sempre tangents entre sí. És comú que  l’origen de les seves composicions estigui inspirat en caràcters i paraules, però aquesta vegada ha volgut jugar amb el suport de que es disposa. Les sitges serveixen per emmagatzemar material procedent dels cultius de la terra; i per això ha volgut representar formes que recorden les plantes i transmeten el creixement sobre una base de gra o terra acaramullada. La paleta utilitzada també és part d’aquesta metàfora fent referència als colors del context agrícola.

  L’acabat de la intervenció respon a un interès sobre el llenguatge pictòric, més enllà del desenvolupament a través de la forma. La combinació del rodillo, pinzell i spray, resulta una successió de gests i acabats que connecten amb un estil de pintura més expressiu en el que, en apropar-se, es poden llegir multitud de textures i detalls.

  _____

  Su obra surge de un lenguaje abstracto basado en formas geométricas sencillas e identificables, casi siempre tangentes entre sí. Es común que el origen de sus composiciones esté inspirado en carácteres y palabras, pero esta vez ha querido jugar con el apoyo de que se dispone. Los silos sirven para almacenar material procedente de los cultivos de la tierra; y por eso ha q representdo formas que recuerdan las plantas y transmiten el crecimiento sobre una base de grano o tierra amontonadas. La paleta utilizada también es parte de esta metáfora haciendo referencia a los colores del contexto agrícola.

  El acabado de la intervención responde a un interés sobre el lenguaje pictórico, más allá del desarrollo a través de la forma. La combinación del rodillo, pincel y spray, resulta una sucesión de gestos y acabados que conectan con un estilo de pintura más expresivo en el que, al acercarse, pueden leerse multitud de texturas y detalles.

  INSTAGRAM @yes.jm

  FOTOS @neusps