Search for:

  • julio 17, 2019

    EVA MATARAZZO

    EVA MATARAZZO

    ANOTHER SELF
    The self from the image is not an objective self. It is chosen, staged, fantasized. The gaze laid upon it is
    always subjective, just like a framing, it creates a distance that makes the image never perfectly match
    the real self.
    Self-imagery allows to capture the moment when ‘‘you are looking at you, looking at yourself’’. It is
    about a self for the others, where ‘‘I’’ is also ‘‘an other’’.
    There is a form of absurdity in the contemporary self-image ; something beautifully absurd, like a
    poetical non-sense.
    What to do with all these selves

    ________

    matarazzoeva.myportfolio.com
    @eva_matarazzo

  • julio 16, 2019

    CATALINA JULVE

    CATALINA JULVE

    HIPPIES ALWAYS WELCOME

    Em fascinen les persones lliures. Sense fermalls, sense prejudicis, sense condicionants que vagin més enllà d’una relació natural i sincera amb el propi cos, amb la terra, i amb els altres congèneres. En el fons, ho volem ser tots, lliures, i caminam per la vida cercant aquesta llibertat, aquesta facultat innata d’anar a lloure. Això és el que em va fer acostar als hippies, allò que em va fer comprendre el lema «Hippies always welcome». Hi han estat sempre: els qui s’han allunyat del sistema, els incompresos, els qui no han entès mai el poder, ni l’ambició pels béns materials. Els pitagòrics, els qui ja en temps dels grecs postulaven el primitivisme, els franciscans i el seu vot de pobresa natural, els càtars, els joglars, els trobadors, el mite del bon salvatge pregonant la bondat intrínseca de la persona no instruïda, els naturistes… tots a la seva manera i en el seu temps havien estat hippies.

    Vaig voler plasmar-los damunt tela, damunt paper, donar-los forma, interpretar aquesta manera de comprendre la vida. I tanmateix, alguna cosa me’n distanciava. Racionalment eren meus, tots aquells hippies i les seves imatges. Però, i emocionalment? Vaig nedar endins i fondo en mi mateixa i vaig fitar els qui tenia més a prop. Tots tenim persones a devora que creixen d’una altra manera. Fins i tot nosaltres mateixos, més d’un dia, més d’una temporada. De vegades són gent esquerpa, sulla; d’altres, gent amorosa i amatent, però sempre són diferents: alliberats de traves absurdes, amb una connexió màgica amb l’entorn, éssers vius dins un ecosistema d’éssers vius, ànimes distants del tumult urbà, de la fredor dels carrers, de la convenció i la norma. Si mirau la llum estranya dels ulls dels infants
    comprendreu aquesta llibertat que tan pocs saben fer perdurar.

    I sí: aquests han estat els meus hippies. Els qui són sempre benvinguts, els qui tenen la pau perquè són la pau. Els qui estimen sense haver de pensar per què. Els qui riuen perquè són lliures. Són els meus hippies. Mirau-los. I hi veureu els vostres.

    ________

    catalinajulve.cat
    https://www.instagram.com/catalinajulvejaume/

  • julio 15, 2019

    DHARTMUSEU/01

    DHARTMUSEU

    Arròs i cúrcuma és un versió entre dues obres de Wolfgang Laib:
    5 muntanyes que no es poden escalar i Oceà Ilimitat, una instal.lació amb 30.000 munts d’arròs i 3 de pol.len d’avellaner.

    Laib (Alemanya, 1955) és un artista conceptual i minimalista que treballa sempre amb materials naturals: pol.len, arròs, llet i cera d’abelles. Mai cerca fer obres gegants ni res que
    pugui semblar massa espectacular, ben bé el contrari, les seves obres conviden al recolliment, a la lentitud i al silenci. D’aquesta manera cerca la profunda relació de l’home i la naturalesa. En calma, hem de saber observar i … saber estar aquí i en aquest moment.

    L’obra Arròs i cúrcuma sorgeix del DHARTMUSEU, un Museu viu, creat per tots els alumnes de 1r d’ESO i l’esclat final del Projecte SONART de l’IES Damià Huguet. Durant tres dies, els diferents grups d’alumnes del Projecte han rebut els alumnes de 2n d’ESO del mateix centre i de 6è de Primària del CEIP Colònia de Sant Jordi, CEIP Ses Salines i CEIP Joan Veny i Clar de Campos, amb una visita guiada al DHARTMUSEU, on han pogut gaudir de la presentació de 16 artistes i la seva obra, combinades amb les intervencions artístiques i algunes versions pròpies dels alumnes de 1r d’ESO.

    Aquest projecte s’ha duit a terme a l’Institut Damià Huguet dins les assignatures d’Educació Plàstica i Música, on es persegueix despertar l’interès, la sensibilitat i el respecte cap aquestes dues disciplines artístiques. Els alumnes, treballant en equip, viuen l’ Art i la Música com a mitjans de comunicació de les seves pròpies idees , com a mitjans d’ expressió i com a instruments per transmetre i/o rebre emocions i sentiments.

    Poder ser crítics i amb criteri en qualsevol Museu o concert, entendre l’ Art com a cultura social, de tots i per a tots, aprendre a gaudir de l’Art per l’Art , de la Música per la Música des de la sensibilització i l’experimentació, com a gaudi personal, amb llibertat, lluny d’esnobismes i estereotips, … aquests són els principals objectius del Projecte.

    ________

  • julio 15, 2019

    SERGI CLAVÉ I CLOS

    SERGI CLAVÉ I CLOS

    El projecte que presento a Artnit està format per dibuixos i puzles de fusta. Els dibuixos son políptics, formats per diversos papers. Duplico composicions senzilles de formes i colors plans i saturats amb petites variacions de forma i tonalitat. La complexitat que incorpora la repetició es contraresta amb una simplicitat i reducció dels mínims elements que formen el dibuix. Complementant els dibuixos he construït uns trencaclosques on apareixen també formes geomètriques bàsiques que es combinen entre ells de forma similar als dibuixos. Son trencaclosques sense una solució única. Permet múltiples opcions de composició, i totes elles són correctes.

    D’alguna manera, els dibuixos i els puzles s’enriqueixen mútuament. Es complementen. Les obres sobre paper donen cos, reflexió i fons als trencaclosques. I aquests, accentuen la part més lúdica dels dibuixos. I és aquesta idea de joc, de manera explícita en els puzles, i de forma més indirecta amb els papers, el que em porta a titular el projecte Play.

    Sergi Clavé Clos
    Projecte Play ArtNit Campos 2019

    ________

    http://www.sergiclave.com/
    https://www.facebook.com/sergi.clave
    https://www.instagram.com/sergiclaveiclos/

  • julio 15, 2019

    BUENOMJ

    BUENOMJ

    Sansón y Dalila habla sobre un conflicto personal desarrollado durante la adolescencia dónde hago una similitud con el personaje bíblico de Sansón, el cual destacaba por su fuerza, poder que le otorgaba su larga cabellera y que pierde cuando es cortado por Dalila.

    Esta obra es al mismo tiempo una especie de terapia, donde corto mi propio pelo y lo introduzco en botellines de Coca-Cola, utilizando el color rojo característico dee la marca como una referencia al dolor que supone la pérdida del cabello, aunque este no sea un proceso sangriento. Entendiendo el hecho de poseer cabello como un poder que nos hace más fuertes.

    ________

    http://www.mjbueno.com/
    https://www.instagram.com/buenomj/
    https://www.facebook.com/mariajose.buenolara

  • julio 15, 2019

    MORELLRIERA + RIERAMORELL

    MORELLRIERA + RIERAMORELL

    MARIA MORELL (PINTORA) I XISCA RIERA JUNTES DESDE 2015, FUSIONEN IDEES I PINZELLADES, PARAULES I COLOR, ESCRITS I PENSAMENTS. D’AQUÍ SORGEIX MORELLRIERA+RIERAMORELL, DE LA UNIÓ D’AMBDUES I NEIXEN AIXÍ OBRES CASOLANES, SUBTILS MOLT NATURALS  I PLENES D’ILUSIONS.

    AQUEST COP, MORELLRIERA+RIERAMORELL EMPRA UN SÍMBOL TAN PROTAGONISTA DE L’ARQUITECTURA MEDITERRÀNIA I MALLORQUINA COM ÉS LA PERSIANA, QUE TANCANT AQUESTES PODEM TENIR LA NATURALITAT I LA PRIVACITAT QUE HI HA DINS CADA LLAR, DEIXANT NOMÉS PASSAR LA CLAROR EXTERIOR QUE A RETXADES ACOMPASSEN MOLTS INSTANTS VITALS PER NO DIR PRACTICAMENT TOTS.

    “… PERSIANES TANCADES
    PASSA S’ORATGE I  ATUREN MIRADES.
    PERSIANES TANCADES
    ADUANES A TOC DE BIULÓ ENCARREGADES DE SEPARAR LO MEU DE LO VOSTRE…”

    “DARRERA LA CLAROR DE LES PERSIANES” ÉS UN PROJECTE ON LA PROTAGONISTA INICIAL QUE ÉS LA PERSIANA QUE PASSA A UN SEGON PLA OTORGANT EL PAPER ESTRELLA A UNA ALTRA HISTÒRIA.

    ________

    https://www.instagram.com/morellrierarieramorell/

  • julio 14, 2019

    DHARTMUSEU/02

    DHARTMUSEU

    Play Dog és un versió de l’obra Play Doh, escultura de 27 peces independents d’alumini policromat, de Jeff Koons. 

    Koons (Pensilvània, 1955) intenta «fer objectes sobre els quals no es pugui fer cap judici».  Les seves obres segueixen corrents com l’art minimalista i pop, encara que molts crítics l’han etiquetat com el principal artista kitsch. Avui en dia, Jeff Koons es troba entre els artistes vius més cotitzats d’Estats Units.

    L’obra Play Dog sorgeix del DHARTMUSEU, un Museu viu, creat per tots els alumnes de 1r d’ESO i l’esclat final del Projecte SONART de l’IES Damià Huguet.

    Durant tres dies, els diferents grups d’alumnes del Projecte han rebut els alumnes de 2n d’ESO del mateix centre i de 6è de Primària del CEIP Colònia de Sant Jordi, CEIP Ses Salines i CEIP Joan Veny i Clar de Campos, amb una visita guiada al DHARTMUSEU, on han pogut gaudir de la presentació de 16 artistes i la seva obra, combinades amb les intervencions artístiques i algunes versions pròpies dels alumnes de 1r d’ESO.

    Aquest projecte s’ha duit a terme a l’Institut Damià Huguet  dins les assignatures d’Educació Plàstica i Música, on es persegueix despertar l’interès, la sensibilitat i el respecte cap aquestes dues disciplines artístiques. Els alumnes, treballant en equip, viuen l’ Art i la Música com a mitjans de comunicació de les seves pròpies idees , com a mitjans d’ expressió  i com a instruments per transmetre i/o rebre emocions i sentiments.

    Poder ser crítics i amb criteri en qualsevol Museu o concert, entendre l’ Art com a cultura social, de tots i per a tots, aprendre a gaudir de l’Art per l’Art , de la Música per la Música des de la sensibilització i l’experimentació, com a gaudi personal, amb llibertat, lluny d’esnobismes i estereotips, … aquests són els principals objectius del Projecte.

    ________

  • julio 14, 2019

    CLAUDIA MOLINA

    CLAUDIA MOLINA

    De un tiempo a esta parte, con la llegada de las nuevas tecnologías digitales, estamos constantemente envueltos de delimitadores de imágenes. Vemos el mundo a través de pantallas que generan sus propios códigos mostrando una realidad virtual, una apariencia digital.

    Las imágenes generadas por dispositivos como el ordenador y contenidas en forma de archivo, solo pueden ser mostradas por las propias máquinas capaces de codificar su lenguaje y traducirlo en forma de pixel, provistas de luz para poder ser percibido por nuestro órgano visual.

    En la pieza que se presenta, se muestra la apariencia de nueve pantallas de ordenador donde se materializa la imagen sobre un soporte como un ejercicio de memoria y de visibilidad, como algo que perdura en el tiempo y que ha de ser extraído de su lugar de origen. Esta última idea está ligada con el concepto y la práctica artística de transferencia: la acción de transportar a la imagen de un lugar a otro, para asentarse definitivamente en un soporte que otorgue de corporeidad a la imagen digital.

    ________

    https://claudiaguixot.wixsite.com/inkjet
    https://www.instagram.com/molina_guixot/

  • julio 14, 2019

    VICTOR BALADOCH

    VICTOR BALADOCH

     

    Rubí. 18.08.91 [Barcelona]

    Victor Baladoch es un artista audiovisual que explora mediante la fotografía, el video y el sonido la relación que el individuo mantiene consigo mismo y el ambiente que lo envuelve y acoge.

    Baladoch tiende a desarrollar una relación íntima con su obra, a la que él denomina relación simbiótica. Esto es, prestando especial atención a sus vivencias desde un punto de vista autorreferencial, para luego traducirlas a algo universal. Con su obra invita a realizar un ejercicio altamente introspectivo y existencialista.

    El visionado artístico aparece crudo y salvaje, pues quiere mostrar al individuo en su forma más incómoda, frágil y desnuda. Despojándolo y transformándolo desde su interior: Quiero transportar al espectador dentro de sus entrañas y hacerlo partícipe de la misma incursión que yo realizo. Punzarle el estómago. Seamos conscientes del diálogo que mantenemos con nuestro ser interior.

    DEJAR PENSAR imagina el interior de la mente del individuo, espacio donde la esencia del ser dialoga consigo misma. Un cosmos íntimo. Lugar donde dejar pensar.

    ________

    victorbaladoch.com
    https://www.instagram.com/victorbaladoch/

  • julio 14, 2019

    LEWIS DUSSURGET

    LEWIS DUSSURGET

     

    I am particularly interested in fashion design. Creating clothes in order to create images that I work on sociologically and aesthetically. My work revolves around stories and anecdotes, details and varying points of view. I create singular universes that provoke questions. There is also a certain pluridisciplinarity in my work around fashion, due to my studies and my inspirations.

    ________

    https://dussurgetlewis.wixsite.com/fashion-student/about
    https://www.instagram.com/lewisdussurget

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información. ACEPTAR

Aviso de cookies