ANTONI MAS

Sovint he tengut la sensació de tenir una dificultat afegida per poder desenvolupar la meva obra. D’una banda, la manca de temps per mor d’haver-ho hagut de compaginar amb una altra feina i, de l’altra, el fet que ja fa una quarantena d’anys vaig optar per un tipus d’art, l’anomenat realisme, que no permet abastar una gran producció perquè implica una feina molt tècnica i de lenta elaboració, i que potser no sempre ha estat igual de valorat que altres propostes suposadament més arriscades o d’avantguarda. Això no implica cap queixa sinó que és l’assumpció d’un fet, acceptant-ne les conseqüències plenament. 

El fruit d’aquest treball, ara mateix, és un quadre de dimensions considerables per mi, que encara resta inacabat i no sé per quant de temps, en el que ja hi duc treballant des de fa devers nous mesos. No sé quin serà el seu destí final però sí que em tempta que surti uns dies de l’estudi i es sotmeti al criteri del públic.

Em complau que, tenint en compte que tal vegada la meva obra no acaba d’encaixar amb els paràmetres d’una mostra d’art tant consolidada com és ARTNIT, la meva proposta hagi estat acceptada pel comissariat de l’esdeveniment. Aquest fet m’omple de satisfacció per dos motius, d’una banda perquè demostra el criteri ampli de la direcció de la mostra i, de l’altra, perquè comparteixen el meu convenciment que el realisme i la pintura amb el suport convencional segueix essent un llenguatge plàstic plenament vigent en el segle XXI.

________

https://salapares.com/ca/artista/antoni-mas/
https://salapares.com/ca/exposicio/antoni-mas-2/
https://salapares.com/ca/exposicio/antoni-mas-3/