BIEL LLINÀS 

 

Quan l’actitud esdevé forma s’inspira en el títol de l’exposició comissariada per Harald Szeeman a la Kunsthalle de Berna, a Suïssa, el 1969 (When Attitudes become Form), una proposta que va copsar i consolidar una sèrie de propostes d’artistes internacionals que es definirien com a posminimalistes. Estem parlant d’un tipus de pràctiques artístiques centrades en la poètica dels gestos, els processos i els materials, que defugien del concepte d’obra d’art tradicional.

Partint d’aquest rerefons, l’obra es formalitza en la recreació de la superfície del taller en el que treballa l’artista a Barcelona, a partir de més de 200kg de terra extreta del terreny on ha viscut la major part de la seva vida a Mallorca.

A partir d’aquest gest, l’obra fa referència a les condicions sota les quals es desenvolupa el treball creatiu en l’era digital, regit per la màxima productivitat i l’autoexplotació entusiasta dels cossos. La terra llaurada, obre una analogia amb el treball metòdic, rutinari i “de sol a sol” associat amb la pagesia. Finalment, el diàleg simbòlic i material entre els tres espais (el taller de Barcelona, el terreny de residència a Mallorca i l’espai expositiu del nucli urbà de Campos) aporta diferents significats i reminiscències a l’obra, que qüestiona la dissolució de la llar i la pertanyença a un indret concret, en un món abocat a la fragilitat i l’acceleració. Així mateix, s’ha documentat fotograficament el buit resultant en extreurer-la del lloc d’origen, explorant la relació entre positiu i negatiu, buit i ple.

________

La pràctica artística de Biel Llinàs es desenvolupa a partir del qüestionament dels llenguatges i codis de representació. A través de mitjans com la pintura, la fotografia o la instal·lació, mos- tra un especial interès pel concepte d’espai i la seva representació, entès com aquell indret (fisic o mental, natural o cultural, urbà o rural, concret o abstracte) que habitem, coneixem i produim diariament a través de diverses experiències.

Reflexiona sobre temes com ara la dualitat entre realitat/ficció, la incongruència del llenguatge i els sistemes de representació com a dispositiu de poder, des d’una perspectiva multidisci- plinar, tot i que especialment marcada per la pintura. Així mateix, investiga el paper normatiu dels sistemes de signes i senyals aplicats a diversos contextos com per exemple l’espai urbà o l’espai museístic, els quals n’asseguren la seva productivitat, seguretat i ordre, sotmetent-los a lògiques de comportament predissenyades.

________

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información. ACEPTAR

Aviso de cookies