“A l’ombra del jardí”

Un projecte comissariat per Tomeu Simonet

instal·lació/vídeo/pintura

“És temps de recuperar l’escolta i els antics sabers i les arts que hem custodiat en les ombres”

Chantal Maillard

Un dia, gairebé per casualitat, vaig poder visitar el magatzem on Teresa Matas guarda tota aquella obra que ha anat creant i acumulant al llarg dels més de quaranta anys de creació artística. És un espai on tot està perfectament embalat i guardat, estants i caixes de transport d’art plenes d’obres, obres que a través d’exposicions com aquesta ens hem decidit de tornar a mostrar en alguns casos i en altres a mostrar-les per primera vegada, ja que són obres que romanen encara inèdites.

Tot i que creades en anys diferents, i tractant-se de formats, tècniques i suports diferents, les obres de Matas sempre tenen molt més en comú que el color negre, sempre tan present en la seva obra, en la seva vida. Perquè em vestesc de negre si estimo tant la vida?, va ser el títol de l’exposició que en 2017 es va presentar en el Museu Es Baluard de Palma. Una mostra que va comissariar Nekane Aramburu, en aquells moments directora del museu, i que va recollir obres realitzades entre 1985 i En aquella mostra tan merescuda, es va poder veure aquesta coherència al llarg de la seva trajectòria creativa.

A l’ombra del jardí; és el títol d’aquesta mostra de Teresa Matas que s’exposa en el Casal Can Pere Ignasi amb motiu d’ArtNit Campos. Aquesta, recull treballs de 2 sèries diferents que com dèiem abans, sempre dialoguen perfectament quan es tracta de la seva obra, perquè al cap i a la fi, tot i haver treballat sempre en sèries, amb un punt d’inici i un punt final, no deixen de representar l’esdevenir de la mateixa existència de l’artista, però que podria ser ben bé el nostre com el té tanta altra gent. La seva és una obra sincera, allunyada de modes i estètiques, que tot i que a vegades pot semblar hermètica, és una obra que vol i necessita arribar a l’espectador, necessita certa empatia per part d’aquest, d’una mirada silenciosa però activa. És la seva una obra patida, però també gaudida, és una obra fosca, però plena de llum, és una obra sorgida de la meditació i el silenci, entenc encara plena d’aquella espiritualitat, de la que es va impregnar treballant en aquell primer estudi situat en un antic convent tancat. És una obra també plena d’humilitat, la humilitat de la pròpia artista, i la dels materials utilitzats, en la seva major part amb materials recuperats, papers i teles antics, materials viscuts, que ella ha tenyit, pintat, manipulat, cosit…, creant collages, formes i volums. Per una part tenim la sèrie Pectoralgias, una sèrie de 10 dibuixos , la majoria s’exposen per primera vegada i que l’artista explica així:entre 2006 i 2007, inicio aquesta sèrie de dibuixos, on petites formes femenines proveïdes de llargs braços, exemptes de cap i peus, ens descriuen vivències entre plaents i turmentades. Aquests dibuixos evoquen pel seu traç a records infantils de pissarres escolars. Idea i expressió plàstica en un sol gest;. Són dibuixos d’una enorme senzillesa. També a aquesta sèrie pertanyen un grup d’escultures fetes en teles recuperades i cosides per l’artista, en la que aquestes formes femenines, sense cap ni peus que podem veure en els dibuixos prenen volum. El vídeo titulat Joc pertany també a aquesta sèrie de treballs, que ens evoquen a jocs de la infantesa.

Per altra banda, trobem 3 obres de gran format, de la sèrie El jardín (2008-2010), on trobem formes vegetals dibuixades en tinta xinesa sobre cartolines i papers vells, cosits amb fil negre. Obres que ens evoquen la idea d’un jardí propi, un espai intím i personal diferent de la realitat opressiva. Unes obres en les quals, com en la sèrie Pectoralgiasbes fa palpable l’emoció, els sentiments, les passions, i els records. És temps de recuperar i gaudir de l’obra de Teresa Matas, una obra plena de vivències, saviesa, denúncia, plena de vida, i que amb exposicions com aquesta recupera tota la seva llum.

Mentre escrivia aquest text vaig anar intercanviant diferents missatges amb na Teresa. Quina sorpresa quan li vaig comentar que volia començar el text amb aquesta dita de la reconeguda escriptora i filòsofa Chantail Maillard, i ella em va contestar: aquesta escriptora ha estat a casa meva amb Nekane Aramburu. Com no podia ser d’altra manera, les vaig imaginar a l’ombra del seu jardí.

Tomeu Simonet

BIO_TERESA MATAS

Encara que nascuda circumstancialment l’any 1947 a Tortosa, (Catalunya), la seva familia es va instal·lar als pocs anys a Mallorca.

Teresa Matas és una artista plàstica de formació autodidacta. L’artista prenent consciència del seu desig d’expressar-se i disposar d’un espai propi per a la recerca, inicia la seva marxa artística a principis dels anys vuitanta a partir del dibuix i la pintura, que de forma totalment personal, ha anat imbricant-se en l’experimentació amb els objectes. Artista en constant evolució, caracteritzada per experimentar amb tècniques i materials diversos, especialment amb papers i teixits usats, recuperats i posteriorment treballats per l’artista, ha experimentat amb video performance, escultura, o la instal·lació. Les seves obres són un vehicle d’expressió de la seva sensibilitat poètica i artística, obres que es distingeixen per un procés d’elaboració llarg i meditat i que són sempre fruit d’una confessió personal. Crear amb intensitat i veritat per a revelar un món interior individual.

Els seus primers treballs són exposats per primera vegada a través de la Galeria Lluc Fluxá de Palma entre els anys 1989-1999, que a més de diverses exposicions individuals en la galeria, participa a través d’aquesta, en les fires: ARCO Madrid (92, 93, 94, 95, 96, 98 i 99), Art Frankfurt (1994) i a l’Expo’92 (Pavelló Balear) Sevilla. En aquests anys col·labora amb altres galeries i Centres d’Art de: Barcelona, Cuba, Girona, Menorca, Pamplona, Santander, València i Vigo. En els anys 2000-2007, entra a formar part de Joan Guaita Art de Palma, que a més de les exposicions individuals en el seu espai: «Vessar-se» (2001) i Recordatori (2004), exhibeix la seva obra en ARCO’03 Madrid; ARTissima a Turin 2003; Estampa a Madrid 2002, 2003; Art Miami 2002, 2004, 2005, 2006, Arte Santander 2002 i Festival Internacional Scultura Grande 2005 a Praga.

L’any 2002, realitza per a la «Fundació Pilar i Joan Miró de Mallorca, en el cicle «La Caverna de Plató: Reflexions», la instal·lació «Número 55 bajos» en aquest mateix any el seu treball s’exhibeix a Cuba en el projecte Dialogo entre Illes, en la 7 Biennal de l’Havana, un projecte que uneix el treball d’artistes de totes dues illes (Mallorca-Cuba) en una instal·lació de llençols intervinguts i penjats als balcons de la Plaça vella de l’Havana. L’any 2003 entra a formar part del projecte «Das Mallorca Atelier» en el Kunstmuseum de Bonn amb la instal·lació «Per sempre», l’any 2004 s’exhibeix en La Llotja de Palma. L’any 2005 rep de mans del Govern Balear el Premi Ramon Llull per: la seva capacitat de conjugar l’art amb la lluita social.

«Abriendo cerrando, cerrando abriendo» (1991-2006), una mostra retrospectiva dels últims 15 anys és exposada en la Planta Noble del Casal Solleric de Palma. Al llarg de deu habitacions intervingudes per l’artista, permeten aprofundir intensament en el seu treball creador. El projecte InFlux: Visiting Artists (2008), viatja al barri de Brick Lane de Londres amb una selecció d’artistes residents a les Illes Balears, a l’any següent l’exposició viatja a Escòcia i es presenta en l’espai industrial: Summerlee Museum-Coatbridge. En el Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa (Catalunya) amb l’exposició individual «Zurzir el alma» (2010), l’artista té l’oportunitat de mostrar una extensa selecció d’escultura- tèxtil, dibuixos i vídeos performatius. Entre els anys 2010-12 col·labora amb la galeria L21 de Palma. Amb la instal·lació «¿Y si nos vestimos de rojo? participa en el projecte: «Re-actión. Genealogia i contracanon», exposada a la Sala Laudeo de la Universitat d’Oviedo i Museu Barjola de Gijón. L’any 2015 és convidada a col·laborar en el núm. 22 de la revista d’art «ESOPUS» editada a Nova York. L’exposició «Die Spielregeln» (2016) en la Kunst Galerie Fürt, permet mostrar de manera individual el seu treball a Alemanya. A principis del 2017, una completa revisió d’obra realitzada entre 1985-2016, s’exposa en el Museu d’Art Modern i Contemporani És Baluard de Palma, sota el títol «Per què em vestesc de negre si estimo tant la vida?. Aquest mateix any Teresa Matas entra a formar part de la Reial Acadèmia de Belles arts de Sant Sebastià de Palma, en l’especialitat d’Arts Plàstiques. L’any 2019 és artista convidada en la VIII Biennal Internacional d’Art Tèxtil Contemporani WTA a Madrid. En els darrers 3 anys ha  realitzat diferents exposicions individuals a Mallorca: «Dark Landscape» en el Casal Son Tugores d’Alaró; «Re-citāre», Esglèsia de l’Hospitalet, dins el programa de TastArt de Porreres; i ha participat de manera destacada en el festival ALART 2022 a Alaró. Amb l’exposició individual » De entre les ombres» presentada en el Casal Can Pere Ignasi, participa dins el programa d’ART NIT CAMPOS.

BIO_TOMEU SIMONET
(Alaró, 1973)

gestor cultural i comissari independent

Va ser co-fundador i co-director junt a Nadège You d’ADDAYA Centre d’Art Contemporani d’Alaró (Mallorca) en activitat entre 2004 i 2019, galeria d’art i residència d’artistes i comissaris/as pel qual van passar més de 100 artistes i prop de 25 comissaris i comissàries, molts d’aquets i aquestes son ara per ara noms destacats en la creació contemporània actual.

Entre 2018-2019 va gestionar un nou espai, ADDAYApalma, situat en ple circuit artístic i cultural de Palma.

Com a galerista ademés d’organitzar prop de 100 exposicions, va participar en fires com JUSTMAD, SUMMA, o DRAWING ROOM a Madrid, SWAB a Barcelona, START a Londres, ODEON a Bogotà entre d’altres.

Va formar part activa d’ART PALMA, associació de galeries d’art contemporani, participant com a representant d’aquesta en la Plataforma CREA, formant part de l’equip que va impulsar la creació de l’ICIB (Institut d’Indústries Culturals de les Illes Balears). Com associat a ART PALMA, va particiar en diferents edicions de PALMAPHOTO, ART PALMA BRUNCH, ART PALMA SUMMER o la NIT DE L’ART.

Amb ADDAYA va participar en el projecte ETAC (Espai Transfronterer d’Art Contemporani), en el qual van participar juntament amb Centre d’Art Le LAIT d’Albi, La Panacée de Montpeller, Bòlit Centre d’Art Contemporani de Girona i el Museu de l’Empordà de Figueres, i que va comptar amb el suport de l’Euroregió Pirinencs Mediterrània. Al costat d’aquests espais i altres que van anar sumant-se, van crear The SPUR, projecte que finalment ADDAYA traspassar a Es Baluard. Posteriorment, en 2017 amb ADDAYA va partipar en un altre projecte eurorregional, 3ANGLED, al costat del festival EUFÒNIC de Terres de l’Ebre i el THT-CDN de Montpeller.

En 2007 va crear el festival ALART-art de nit a Alaró-, projecte que va comissariar en 11 de les 13 edicions presentades i que torna a dirigir actualment. En aquesta darrera edició ha comissariat l’exposició “Art llatinoamericà-Col·lecció José Mª Lafuente”, amb artistes com Alfredo Jaar, Tania Bruguera, Cecilia Paredes, Alexander Apostol, etc. En l’edició de 2020 va comissariar l’exposició “Aquella dona vestida de vermell” amb Imi Knoebel, Stephan Balkenhol, Richard Deacon, Sara Morris, Juan Uslé, Julian Opie, Richard Long… Dins les diferents eeicions d’ALART han participat artistes com  nacionals i internacionals com Marcelo Viquez, Jorge Fuembuena, Pep Llambias, Rafa Forteza, Amador, Sandra Val o Miss Beige, entre molts altres.

De 2008 a 2016 va dirigir la programació expositiva del Casal Son Tugores, centre cultural de l’Ajuntament d’Alaró, on va organitzar i presentar exposicions individuals de Pedro Colina (Rafa Forteza), Santiago Ydáñez, Marcelo Viquez, Ñaco Fabré, Natasha Lébedeva, Gori Vicens, James Lambourne, Rosa Mascaró o Jorge Fuembuena, per citar-ne algunes, així com altres de col·lectives com “Solatge” comissariada junt a Carme Sais i co-produïda juntament amb el BÒLIT de Girona.

Entre el 2014 i el 2015 va comissariar un total de 4 exposicions a la Torre de Ses Puntes, centre expositiu de l’Ajuntament de Manacor, presentant exposicions individuals de Ronda Bautista, Jorge García, Andrés Senra, o Rosa Mascaró.

Independentment de les exposicions que ha presentat en els centres que ha gestionat, ha dut a terme projectes per a diferents centres d’art, destacant el comissariat de diverses edicions de «Bread and Roses» (Volem pa i roses també) amb Marta Pujades, Isabel Serra, Paz Alcoverro, MariJo Ribas, etc. presentada en el Centre d’Art Sa Quartera, Ajuntament d’Inca, «UTOPIA, art i drets humans» amb Alfredo Jaar, Dionísio González, Eugenio Merino, Alicia Framis, Joan Fontcuberta, Pep Llambias,etc) itinerant per diferents espais de Mallorca, «Muntanyes, precipicis, boscos i coves parlen» (Diana Coca, Alejandra Freymann i Keila Alaver) per a Casal Son Tugores.

Actualment comissaria la programació d’art contemporani del MUSEU DE PORRERES, on ha presentat exposicions individuals de Marcelo Viquez, Keila Alaver, Pep Guerrero, Jose Ángel Sintes Tomás Pizá, Llorenç Ugas Dubreuil o Aina Albo Puigserver,  així com diferents exposicions grupals com «Illa de la Calma» o «Holidays» amb la participació d’artistes com Marta Pujades, Julià Panadès, Bel Fullana, Toni Amengual, Arantxa Boyero, MariJo Ribas, Xisco Bonnín, Tomàs Pizà, Marina Planas, Ángela Bonadies, AGGTELEK, etc.. A Porreres ha coordinat també 2 projectes presentats dins el programa de TASTART a l’antiga Església de l’Hospitalet, els de Pep Llambias i Teresa Matas.

Al llarg de la seva trajectòria ha estat convidat a participar en diferents xerrades i taules rodones, entre les quals cal esmentar Museu És Baluard en 2016 dins del cicle «Col·leccionisme i mecenatge» amb la participació de Carlos Urroz i José María Lafuente, i moderada per Miguel Von Haffe. Aquest mateix any, 2016, és convidat per la direcció del Màster Oficial en Producció Artística de la UPV i per la AVVAC (Artistes Visuals de València, Alacant i Castelló) per a participar a taula rodona Estratègies de l’art en temps de crisi / art i mercat de l’art, dins del programa de Art Dating, al costat de la galerista Paula Alonso (Madrid), i els crítics d’art Miguel Ángel Hernández i Johanna Caplliure, a Les Naus-Espai de creació contemporània. En 2018 va ser convidat a participar en «Notes per a un (re)coneixement-Jornades de debat i exposició de la realitat artistica de Bilbao», dins del programa «Bilbao Art District» de BilboArte, amb Petra Pérez (Galeria Avantguarda), Sergio García Bayón (SC Gallery) i amb Iñaki Esteban com a moderador.

En 2017 va ser becat per a realitzar la residència Al jallo-Lanzarote, d’Espai Dörffi, i durant el mes de març de 2020 realitzà residència a PIRAMIDÓN centre d’art de Barcelona.